| |
Ecos AndinsEcuador és a l'hora gran i petit, en molt pocs quilometres trobem les valls dels Andes, la selva, la costa i les illes, tots els climes i les estacions de l'any en un mateix lloc. Però el que més impresiona no son els cims ni els rius, és la gent, la gent que viu per tots els racons d'aquest país. Aquest reportatge està realitzat en els Andes ecuatorians, sense buscar l'espectacle natural de la seva geografia, mira a la gent que hi viu. Els Andes son el teatre en el que les histories mínimes es representen una y altre volta des de fa segles: la matança del porc de bon matí, el "sogueo" de les vaques, el teixit del barrets de palla toquilla, el trençat de cistells per unes sabies mans, les teules que surgeixen del fang gracies a un callat saber fer… I sobretot la alegria, un sentiment dolçs, suau, que embriaga i fa suportables les dures jornades de treball. La vida als Andes ecuatorians ens porta ecos d'un passat que encara és present, romàntic però dur, on la màgia de les valls interandines es mescla amb la duresa de la vida al camp. En aquest paisatge les plantes, els animals i les persones viuen i moren amb una complicitat que ja fa temps que va desapareixer en el nostre món occidental desodoritzat. Aquestes fotos son un recorregut per una realitat amb data de caducitat. Oficis que en breu deixaran d'exitir com ja va passar amb els oficis dels nostres pares. Ecuador, 2009 |